Com dimensionar un servidor per a una pime

Per dimensionar un servidor per a una pime cal partir del que ha de fer (fitxers, ERP, usuaris del domini, escriptori remot, màquines virtuals), de quantes persones el faran servir alhora i de quant creixeran les dades durant la seva vida útil. Amb això es decideixen el processador, la memòria i els discos. Després s'hi afegeix la redundància que justifiqui el que costa tenir l'empresa aturada un dia. Comprar el servidor més gran del catàleg «per si de cas» és tan mal negoci com quedar-se curt.

Pas 1: fes la llista del que ha de fer el servidor

Cada funció consumeix recursos diferents. Una carpeta compartida gairebé no gasta processador, però necessita disc. Una base de dades d'ERP necessita memòria i discos ràpids. Un servidor d'escriptori remot on treballen deu persones alhora necessita molt de tot.

Anota també el que no farà. Si el correu i els documents d'oficina ja són a Microsoft 365, el servidor pot ser més modest. Si encara no ho tens clar, comença per l'article sobre servidor a l'oficina o al núvol, perquè la resposta canvia molt la mida de l'equip.

I pregunta als fabricants del teu programari. Els ERP i els programes sectorials publiquen requisits mínims i recomanats de servidor segons el nombre d'usuaris. Són el millor punt de partida que tindràs.

Pas 2: processador

En una pime, el processador rarament és el coll d'ampolla si el servidor només comparteix fitxers i gestiona usuaris. Pesa més quan hi ha bases de dades amb molts usuaris, escriptori remot o diverses màquines virtuals.

Hi ha un factor que s'oblida: les llicències. Les de Windows Server es calculen per nuclis de processador, amb un mínim de nuclis per servidor, i el mateix passa amb alguns motors de bases de dades. Un processador amb molts més nuclis dels necessaris pot encarir les llicències més que el mateix maquinari. Ajusta el nombre de nuclis al que de debò es farà servir.

Pas 3: memòria

La memòria és on menys convé retallar. El sistema operatiu, la base de dades de l'ERP i cada màquina virtual necessiten la seva part, i una base de dades amb memòria de sobres respon molt més ràpid. Suma el que demanen el sistema i cada aplicació segons el fabricant, afegeix-hi marge per créixer i deixa ranures lliures per ampliar-la més endavant.

Pas 4: discos i RAID

Calcula l'espai que ocupen avui les teves dades, estima quant creixeran durant la vida del servidor i deixa-hi marge. Després decideix el tipus de disc i com s'agrupen. Els SSD són l'opció natural per al sistema i les bases de dades; per a grans volums de fitxers poc consultats, els discos mecànics de gamma servidor encara tenen sentit pel preu.

Els discos s'agrupen en RAID perquè l'avaria d'un no aturi el servidor. Aquests són els nivells més habituals:

El RAID protegeix contra l'avaria d'un disc. No protegeix contra un esborrat, un ransomware o un incendi. Per a això hi ha les còpies de seguretat, que han d'anar en un altre dispositiu i amb una còpia fora de l'oficina, com expliquem a la regla 3-2-1 de les còpies de seguretat.

Pas 5: redundància, SAI i garantia

La pregunta que decideix quanta redundància cal posar és senzilla: què passa si el servidor s'atura un dia sencer? Si la resposta és «no podem facturar ni preparar comandes», val la pena invertir en fonts d'alimentació dobles, una garantia amb reparació in situ en terminis curts i discos de recanvi. Si la resposta és «treballem un dia amb el que hi ha als portàtils», es pot ser més auster.

El SAI (sistema d'alimentació ininterrompuda) no és opcional. Un tall de llum en plena escriptura pot malmetre la base de dades. El SAI ha d'estar dimensionat per al servidor i els equips de xarxa, i connectat de manera que el servidor s'apagui ordenadament si el tall s'allarga.

Pas 6: format i ubicació

Un servidor en torre encaixa en oficines sense armari de comunicacions. Si ja hi ha un armari rack, el format rack estalvia espai i ordena el cablatge. Pensa també en el soroll i la calor: un servidor al costat de la taula de recepció molesta, i una sala sense ventilació a l'estiu escurça la vida dels discos.

Un exemple pràctic

Posem per cas una distribuïdora d'Igualada amb quinze persones. El correu i els documents d'oficina són a Microsoft 365. El servidor s'encarregarà de l'ERP amb la seva base de dades, de les carpetes de magatzem i compres, i dels usuaris del domini. Ningú no treballa amb escriptori remot.

Un plantejament raonable seria un servidor amb un processador de gamma d'entrada per a servidors amb els nuclis justos per a les llicències, prou memòria per al sistema i la base de dades amb marge per créixer, dos SSD en RAID 1 per al sistema i la base de dades, i un altre grup de discos per als fitxers. A sobre, dues màquines virtuals: una per al domini i una altra per a l'ERP, cosa que la llicència estàndard de Windows Server permet dins de les seves condicions. Font doble, SAI i garantia in situ, perquè si l'ERP s'atura, el magatzem deixa de servir. És un perfil molt habitual en distribució i majoristes.

Les xifres concretes de memòria i disc dependran dels requisits de l'ERP i del volum real de dades, i per això preferim veure-les sobre el terreny.

Errors que veiem en dimensionar servidors

• Calcular el disc amb les dades d'avui i quedar-se sense espai a mitja vida del servidor.
• Comprar un processador amb molts nuclis i trobar-se després amb el cost de pagar llicències per a tots.
• Oblidar les llicències d'accés d'usuari o d'escriptori remot.
• Fer servir el servidor com a únic lloc de còpia de seguretat.

A TICB2B analitzem què ha de fer el teu servidor, demanem els requisits als fabricants del teu programari i et passem per escrit una configuració amb la seva justificació. També ens encarreguem de subministrar-lo i instal·lar-lo com a part del servei de servidors i emmagatzematge. Si estàs pensant a canviar de servidor, demana'ns una proposta dimensionada per a la teva empresa.